Les antenes són nocives per a la salut? (Tecnologia, 4t ESO)


Font: Curs de formació del professorat del Despartament d´Educació de Catalunya sobre les competències comunicatives

Destinataris: alumnat de 4rt ESO
Temps (orientatiu): 2 sessions

Autors: Equip ICE de Tecnologia ESO (UdL)

Valoració:


El joc planteja un tema d’actualitat proper a l’alumnat, ja que és usuari actual o en potència del telèfon mòbil. A més, forma part d’un debat existent en l’opinió pública sobre la innocuïtat o perillositat per a la salut de les radiacions emeses per les antenes de telefonia mòbil. El joc proposa la simulació d’una reunió convocada en una comunitat de veïns en la que una companyia telefònica hi vol instal·lar una antena. En la reunió hi ha diferents grups representats, amb els respectius interessos, de manera que la discussió està assegurada.


Finalitat

Ser crítics en la utilització de la tecnologia a partir de la valoració dels aspectes positius i dels negatius.
Trobar arguments a favor o en contra a partir de la documentació sobre el tema i extreure’n les pròpies conclusions.

Personatges

a. Delegat de la companyia telefònica (2 persones). Ofereix les contrapartides econòmiques a canvi de la instal.lació de l’antena al terrat del bloc de pisos. Ha de defensar la seva postura exposant arguments a favor damunt de la taula.
b. President i secretari de la comunitat de veïns (2 persones). Estan a favor de la instal.lació de l’antena ja que només hi veuen avantatges.
c. Sector crític de la comunitat de veïns (3 persones). Estan en contra i han de ressaltar els aspectes negatius de la presència d’una antena de telefonia mòbil al terrat de l’edifici. Si cal, poden denunciar el president i el secretari de la comunitat de deixar-se comprar.
d. Associació de veïns del barri (3 persones). Mantenen una posició intermèdia. Estan en contra de la instal.lació en aquest bloc de pisos, però proposen una ubicació alternativa a canvi d’algunes contraprestacions (diners per a l’Associació, aparells de telèfon mòbil gratuïts…)
e. Representant de l’Ajuntament (1 persona). És qui moderarà la reunió. Per dinamitzar el debat podrà proposar solucions o aportar documentació sobre el tema. Ha de mantenir-se neutral.
f. Secretari de la reunió (4 persones). És present a la reunió però no hi intervé. La seva missió és fer l’acta de la reunió.
g. Observadors de contingut (3 persones). No intervenen a la reunió. Estan situats fora de la taula. La seva missió és recollir els arguments a favor i en contra exposats a la reunió i proposar individualment una solució raonada al confl icte, que no ha de coincidir necessàriament amb l’adoptada a la reunió.
h. Observadors de forma (3 persones): També estan situats fora de la taula. La seva tasca consisteix en anotar les incidències que es produeixin durant el debat, nivell de participació dels diferents grups, qualitat i quantitat d’arguments, tasca del moderador, manipulació, igualtat d’oportunitats, etc.

Espais / materials / recursos

• Una aula amb taules i cadires que es puguin agrupar de diferents maneres; per la primera i darrera fase, en grups reduïts. Per la fase de debat, convé que es puguin disposar totes encarades, formant una taulada llarga o un cercle tancat).
• Paper per a fer els cartells identificadors dels diferents participants
• Documentació (recull de notícies de premsa, articles de revistes, documents impresos d’internet, etc.)

Alternatives

• Els grups participants poden variar en funció del nombre d’alumnes que participin en l’activitat. Per exemple, es pot prescindir, si cal, dels grups d’observadors. També es pot fer que el nombre d’integrants de cada grup sigui més nombrós o més reduït.
• La recerca d’informació es pot fer en una sessió prèvia (d’una hora com a mínim) per part de l’alumnat, a partir de revistes i diaris facilitats pel professorat i d’algunes adreces d’internet.

Fases del joc

  • Presentació (20’): Explicació del joc i repartiment de personatges.
  • Documentació (30’): Amb la documentació de què es disposa (fotocòpies d’articles de diaris, revistes, internet, etc.), cada grup prepara la seva intervenció. Els grups A, B, C i D preparen els arguments per a defensar la seva posició (a favor o en contra). El moderador (E) es documenta sobre el tema i prepara alguna proposta per a traure-la, si convé, en algun moment crític de la reunió. Els grups F, G i H també buscaran documentació i faran un llistat d’arguments a favor i un altre en contra.
  • Debat (30’): Tots els grups, excepte el G i l’H seuen al voltant d’una taula per discutir sobre el tema. El representant de l’Ajuntament (E) modera la reunió, dóna els torns de paraula i intenta que no s’encalli, introduint els elements que cregui convenients per a poder avançar. Els secretaris de la reunió prenen nota de les diferents intervencions (aspectes més importants, sense fer una transcripció literal). Els observadors se situen fora de la taula i prenen nota seguint les indicacions. S’acaba el debat quan el moderador creu que ja s’han exposat tots els posicionaments i s’intenta arribar a un acord (consensuat o no).
  • Conclusions (20’): Cada grup (A, B, C i D) entregarà per escrit els arguments que ha utilitzat durant el debat per defensar la seva opció i hi afegirà una crítica raonada de la solució fi nal adoptada. El moderador (E) fa un balanç qualitatiu per escrit del desenvolupament de la reunió: grau d’intervenció dels diferents grups, fonamentació de les argumentacions exposades per cada grup, respecte per les intervencions dels altres, idoneïtat de la solució final. Els secretaris entreguen una transcripció de la reunió (per separat o bé per parelles). Els observadors de contingut (G) entreguen una llista amb els arguments a favor i en contra recollits durant el debat i proposen una solució raonada al conflicte. Els observadors de forma elaboren les dades que han recollit durant la reunió (% participació) i fan una crítica al funcionament del debat: tasca del moderador, qualitat de les intervencions,etc. Exposició per part dels observadors a tot el grup de les dades recollides i de les conclusions elaborades als punts 8 i 9.

Regulació del joc (conducció i dinamització)

• És important disposar de diferents dossiers sobre el tema de manera que els grups es puguin documentar de forma àgil.
• Ajustar-se al temps assignat a cada fase del joc.
• La formació dels grups i l’assignació de papers correspon ferla al professorat.
• Ambientació: fer uns cartells identificadors de sobretaula amb el nom de cada participant al debat i el col·lectiu que representa.
• Col·locar els participants al voltant de la taula de manera que es puguin establir complicitats o rivalitats entre els diferents grups.
• Posada en escena: per donar-li una mica més de realitat es pot fer que el representant de l’Ajuntament arribi una mica tard a la reunió. Abans d’iniciar la reunió, es presenten els diferents participants. Els alumnes no es dirigeixen entre ells com a companys, sinó com al personatge que representen, tractant-se, si cal, de vostè, o dirigint-se als personatges no pel nom, sinó pel càrrec que representen.
• El professorat en principi, es mantindrà al marge del debat, però, si convé, pot donar indicacions al moderador perquè la sessió sigui el més dinàmica possible.

FONT: Equip ICE de Tecnologia ESO (UdL). Aprendre a través dels jocs de simulació.

MATERIAL ANNEX: Fitxa de l’alumnat

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s